Entrevista a Estel Morató

Entrevista a Estel Morató

Like
418
0
dimecres, 16 maig 2018
De Roda que viu a fora

«La societat alemanya és molt reticent a la digitalització per un tema de protecció de dades»

Estel Morató Vila està vivint actualment a Berlín, Alemanya, on treballa de professora d’anglès i castellà.

ESTEL MORATÓ VILA (Vic, 11-2-1989)
Ciutat actual on resideixes: Berlín (Alemanya)
Any que vas marxar de Roda de Ter: 2010
Què has estudiat: Llicenciatura en Filologia Anglesa i màster d’Estudis Nord-americans
De què treballes: Sóc professora d’anglès i castellà de secundària i batxillerat.
Hobby / aficions: Llegir, menjar i viatjar.
Pel·lícula / Llibre / Grup de música preferit: The Interpreter / Diré tres escriptores: Zadie Smith, Virginia Woolf i Mercè Rodoreda / Per exemple: Bob Dylan, The Last Revel o Nico Stai

Quan i per què vas marxar de Roda de Ter?

Vaig marxar definitivament l’octubre de 2010 quan vaig anar a viure a Berlín l’últim any de carrera amb una beca Erasmus i ja no n’he tornat. Dic definitivament perquè també vaig viure tres anys abans a Barcelona quan anava a la universitat però aleshores tornava pràcticament cada cap de setmana a Roda.

Què és el que t’ha sorprès més de la nova societat en la que vius?

Doncs em va sorprendre i em segueix sorprenent encara que la societat alemanya és molt reticent a la digitalització per un tema protecció de dades personals. A molts llocs només accepten diners en efectiu i tot va amb papers i més papers, fins i tot quan vas al metge. El sistema sanitari no està centralitzat i per tant si un metge t’envia a un especialista li has de portar tot el teu historial mèdic fotocopiat perquè no hi té accés.

Com és la gent del nou país?

Doncs hi ha de tot, com a tot arreu. A més els alemanys són bastant diferents depèn de la zona on visquin, com passa a molts països. Popularment els berlinesos tenen fama de “rechthaberisch” (testarruts), “ruppig” (eixuts, mal educats) i “rücksichtslos” (desconsiderats). Suposo que passa com amb tots els tòpics, que exageren la realitat rascant gairebé la mentida però no són del tot infundats, és a dir amaguen una mica de veritat. Tot i així, Berlín és una ciutat molt multicultural. La minoria ètnica més gran són els turcs, n’hi ha uns 200.000, i també hi ha molta població jove de tot el món que ha vingut els darrers 10-15 anys. Els meus amics són catalans, suïssos, americans, noruecs i alemanys, és clar.

Què és el millor que t’ha passat al nou país?

No és el millor que m’ha passat però és una anècdota digne d’ésser comentada. Una vegada un amic meu alemany em va dir tot content que havia trobat “salsitxa” de Vic (fuet) en un supermercat. El va fregir a la paella… Bromes a part, suposo que el millor que m’ha passat ha sigut la gent que he conegut aquí, la meva parella i els meus amics.

Què és al que més costa d’adaptar-te del nou país?

Potser al clima. L’hivern és molt més llarg i més fred i es fa fosc molt d’hora. I a l’estiu, tot i que tinguem més hores de sol que a Catalunya, la majoria de dies fa “fresca”.

Si mai marxes, què t’emportaries?

Els parcs i les zones verdes en general, que n’hi ha moltes, i el pa de sègol alemany (pa negre), que és molt bo i n’hi ha de molts tipus.

Què tenen en comú el teu país i el país d’acollida?

Crec que els alemanys, com la majoria de catalans, són molt carnívors. No conceben un àpat sense “tall”. Tot i que el consum de carn decreix cada vegada més, sobretot en les generacions més joves.

Què és el que més trobes a faltar del teu país?

Veure més sovint la meva família, sobretot a la meva mare i la meva àvia (que segur que llegirà això perquè sempre compra la revista), i els amics. També trobo a faltar el mar i la muntanya; el nord d’Alemanya és una zona boscosa completament plana. I com tot català expatriat també enyoro els productes frescs al supermercat. Costa molt trobar fruita i verdura bona i no hi ha peix fresc enlloc. A Berlín hi ha 3 milions de persones i menys de 10 peixateries.

On et veus d’aquí 5 anys?

Sincerament, no ho sé. Podria ser que encara fos a Berlín o a alguna altra ciutat d’Alemanya o d’un altre país, ves a saber. També podria ser que hagués tornat a Catalunya, ja que a llarg termini és el que visualitzo, però la veritat és que no en tinc ni idea. El que vingui.

Quin és el teu ideal de felicitat…

Ostres, doncs això tampoc ho sé perquè no sé ben bé com definir la paraula felicitat. Em fa feliç passar estones amb la gent que estimo. Per això mai em fa mandra agafar un avió i anar a visitar família i amics, encara que només sigui per un parell de dies.

Un lema

Poden ser dos? El primer, intentar veure sempre el cantó positiu de les coses. Sempre n’hi ha un! I el segon: “el saber no ocupa lloc”. És un refrany català que vaig aprendre de la meva iaia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *