Entrevista a Elisabet Solé Verdaguer

Entrevista a Elisabet Solé Verdaguer

Like
990
1
dilluns, 09 octubre 2017
De Roda que viu a fora

«Em costa adaptar-me a la manera de fer de la gent de Londres: de guardar les aparences»

La rodenca Elisabet Solé viu a Londres i treballa fent recerca en Depressió i Alzheimer a la Universitat College of London.

ELISABET SOLÉ VERDAGUER
(Vic, 05-10-1984)
Treballo fent recerca a la Universitat en Depressió i Alzheimer.
Ciutat actual on resideixes: Londres Any que vas marxar de Roda: 2011
Què has estudiat: Llicenciatura en Psicologia Clínica (UAB), Màster en Psicopatologia Clínica (UAB), Màster en Ciències de la Salut Mental (University College London).
De què treballes: Fent recerca a la universitat en Depressió i Alzheimer .
Hobby / aficions: aprendre, córrer, ioga, llegir i viatjar.
Pel·lícula / Llibre / Grup de música preferit: Habana Blues / Cien años de soledad / First aid kit.

Quan i per què vas marxar de Roda de Ter?

Vaig marxar el 2011, volia viatjar, però no volia fer el turista, volia viure en diferents llocs. Primer vaig anar a Brisbane (Austràlia), allà tenia la base des d’on viatjar pel Sud-Est Asiàtic, Indonèsia, Austràlia i Nova Zelanda. Després de 5 anys per aquella zona vaig venir a Londres quan em van oferir un lloc a l’University College of London.

Què és el que t’ha sorprès més de la nova societat en la que vius?

Són molt honests, quan vas a comprar passes per caixa i t’ho arregles tu mateix. A vegades podries passar pagant menys de la meitat del que t’emportes, però ningú ho fa.

Com és la gent del nou país?

N’hi ha de tot tipus, a Londres som més de 8 milions de persones, només el 45% són el que en diríem el “típic anglès”, el 37% són gent d’altres llocs d’Europa i el 24% de fora de la Unió Europea. Els que són immigrants normalment són més oberts, alguns tenen històries fascinants. Dels típics anglesos, n’hi ha de dos tipus: els que van votar a favor del Brexit, aquests són tancats i mentalment poc flexibles i els que van votar en contra, gent preocupada pel clima polític que no sap com disculpar el seu país per la incertesa que genera a milions de persones i per la imatge racista i retrògrada que ofereix a la resta del món.

Què és el millor que t’ha passat?

No podria dir una sola cosa, en general són les infinites oportunitats que ofereix. Londres no dorm mai, pots fer qualsevol cosa a qualsevol hora.

Què és al que més costa d’adaptar-te?

La manera de fer de la gent. Nosaltres, com la majoria de gent mediterrània, som bastant expressius i si ens enfadem se’ns nota, si estem contents també. Aquí, fan allò que en diuen “stiff upper lip” que vol dir guardar les aparences passi el que passi. A vegades costa de saber si li agrades a una persona, si et detesta, si està passant per un mal moment o si és molt feliç; sigui el que sigui es comportarà de la
mateixa manera.

Si mai marxes, què t’emportaries?

M’emportaria els amics i els parcs. Londres és una de les ciutats on el m2 és més car de tot el món, tot i així, no s’ho venen tot i ho cobreixen amb formigó com nosaltres fem a moltes ciutats i pobles. Posaria parcs com els de Londres a tot arreu.

Des de casa es veu una zona verda i les cases del Bedford Park, és conegut com el primer barri-jardí del món.

Què tenen en comú el teu país i el país d’acollida?

La falta de recursos de la Sanitat Pública.

Què és el que més trobes a faltar del teu país?

Les trobades de tota la família cada dissabte per dinar, les verdures de l’hort de l’avi i la cuina de la iaia. I el sol, evidentment.

On et veus d’aquí 5 anys?

Ni idea, potser a Austràlia dedicant-me a la Salut Mental.

Quin és el teu ideal de felicitat…

Aquella felicitat que no està subjecte a la impermanència dels objectes, persones o situacions, és un estat mental.

Un lema

Cito Gabriel García Marquez: “Los seres humanos no nacen para siempre el día en que sus madres los alumbran, sino que la vida los obliga a parirse a sí mismos una y otra vez”.

One Comment

  1. clara marso says:

    m’agrada l’entrevista. Penso que el canvi que farà el nostre país comportarà que siguem més ciutadans del món. Serem un país més obert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *